29/9/14

Camperols i Ramaders


El dia de la presentació oficial de la ruta

  video
Camperols i Ramaders 
Acceso  a  La Danza de los Iberos
Recuperar antics camins utilitzats per unir i comunicar diferents pobles i cultures. Camins fets servir pels nostres avantpassats i per on transportaven, amb moltes altres coses, la cultura, amb la música i els balls.

Eren poblacions i cultures molt diferents les unes de les altres, que amb el pas dels anys, han anat sobreposant-se i han utilitzat el mateix espai físic però en diferents períodes de temps.
Els diferents poblats i nuclis de població més o menys estables, es comunicaven amb diferents objectius; els mercaders intercanviaven o negociaven tot de coses per les  necessitats més essencials i els elements més importants per a la vida diària, com seria la roba, el menjar, les ceràmiques, les armes…
Junt amb aquestes coses, van viatjar amb ells i per aquests vells camins, vols si no vols, l’escriptura, els idiomes, la música i els balls.
Camins antics que en moltes ocasions han hagut de superar accidents geogràfics importants, com són els barrancs, els forts desnivells, els rius; sempre exposats a les inclemències de l’oratge, la pluja, el fred, la neu, el vent... cosa molt dolenta en aquella època i sempre utilitzant el mitjà de comunicació més antic, caminar o, com a màxim, amb carro arrossegat per un animal.




        2014, és l’any on el Grup de Danses Sant Jordi compleix els

seus 25 anys.

25 anys de treball i de dedicació a la cultura, a la dansa i música tradicional.
Treball que s’ha exhibit per tot el territori nacional, portant amb ells la nostra pròpia cultura, la nostra pròpia manera de ser i les nostres tradicions.
Una llarga trajectòria on també s’han recuperat balls amb les seues pròpies músiques, tant de rondalla com de dolçaina i tabal. Danses i música que estaven completament olvidades.
25 anys que també volem que quede constància del nostre esforç, treball i dedicació, i que per a nosaltres ha sigut un gran plaer recórrer aquest llarg camí i que pensem seguir pel mateix durant molt més temps.
La nostra maquinària de celebració del 25 aniversari també es va posar en funcionament al seu dia, i hem organitzat i estem organitzant per eixe motiu, diferents actes culturals, com l’Aplec de danses infantil, l’intercanvi cultural, la celebració del 1r Aplec de “Nanos” i Gegants de la Federació Valenciana, entre altres.
Però hui venim a parlar d’eixe acte que volem que quede en la memòria de tots, o al menys, eixa serà la nostra intenció.
No anem a inaugurar cap carrer amb el nostre nom, ni descobrir cap placa commemorativa, ni tenim cap monument pendent. ( tal vegada per qüestions econòmiques)
El nostre esforç el dedicarem a la realització d’un homenatge als nostres avantpassats, presentant una ruta que ha sigut capaç d’unir els diferents poblats amb diferents cultures que al seu dia estigueren assentats a llocs estratègics dins del que hui coneixem com el nostres terme municipal.
El nostre principal objectiu i il.lusió és que aquest camí quede en la memòria de tots i que sempre es recorde al Grup de Danses Sant Jordi com a promotor d’aquest homenatge i com no, com a impulsor d’aquesta ruta que segurament els nostres avantpassats recorregueren una i mil vegades, tant a peu con en carros i cavalls.  










 
 
 

TESTIMONIS DE DANSA
Les referències més antigues amb les quals contem, estan reflexades a les pintures rupestres de la roca dels moros.

La Dansa del Cogul. Calc de Henri Breuil.
La Roca dels Moros o coves de El Cogul és un dels jaciments de pintures rupestres més destacats de l’art rupestres llevantí, que tingué la seua zona de influència durant el paleolític per tot el llevant de la Península Ibèrica. Les coves, es troben a El Cogul (Les Garrigues), Catalunya, i es creu que després fou un santuari o un indret màgic per als íbers i els romans.

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l’art rupestres llevantí, han sigut declarades per la Unesco Patrimoni de la Humanitat (referència 874).
L’escena de la dansa és la més famosa. Apareixen nou dones, cosa novedosa i única d’aquestes pintures, pintades en negre i altres en roig. Se les veu ballant al voltant d’una figura masculina amb el fal.lo anormalment gran. Junt amb els humans hi ha diversos animals, així com una inscripció en escriptura ibèrica nortoriental i també en alfabet llatí, una de les quals és un votum, cosa que indicaria que l’indret fou un santuari que es va perllongar fins l’època ibèrica i romana.

Deessa Mare de la Serreta
Plaqueta de terracota modelada amb representació d’una figura central femenina asseguda en un tron, que acull als seus braços dos xiquets als quals dóna el pit.

En cada costat apareixen simètricament dues figures, un personatje adult i un altre d’infantil, i les de l’esquerra toquen la doble flauta o aulos.
Entre les figures de l’esquerra i la imatge central hi ha un petit colom.
El conjunt s’interpreta com una representació de la deessa Mare Nutrícia.






Vas dels Guerrers
Gerra amb dues anses que està decorada amb un gran fris pintat de color vinós al terç superior del vas, que està delimitat per dues bandes i filet.
Al fris apareix el tema principal en forma d’escena que discorre d’esquerra a dreta , encapçalada per una figura femenina vestida amb una túnica talar,que toca la doble flauta o aulos. A continuació apareix un infant que, armat amb una llança, lluita contra una fera, possiblement un llop. Continua l’escena  amb dos genets que persegueixen un cèrvid que sembla que porta sobre el llom una au.
Finalment hi apareix l’escena d’un combat singular entre dos infants armats amb panòplies diferents l’un porta un escut oval i una falcata i l’altre la aetra i la llança .
Les escenes es complementen  amb l’aparició de forma profusa de rosetes i altres elements florals i estel.liformes.

Horta Major
Carreu de cantonada que correspon a la gola d’un momument funerari. Està decorat amb un relleu bastant  alt en dues de les cares , una llarga i una altra curta. Es tracta de sengles figures  femenines jacents , que van vestides amb una túnica de plecs fins i un mantell arreplegat al voltant dels braços amb el cap cobert , la que ocupa la cara llarga del carreu, de la qual només es conserva una meitat, porta a la mà un objecte que sembla una flauta de tipus clàssic ( doble aulos )  


Musulmans
Com tots sabem els musulmans no representen figures humanes, per eixe motiu tal vegada no disposem de testimonis de les seues danses però existeixen gravats realitzats per cristians d’algun esdeveniment, com podria ser el quadre pintat per Vicent Mestre en  l’expulsió morisca de 1609.
Es presentaren a Alacant i a Dénia cantant i tocant els seus instruments, donant gràcies a Alà per la benaurança de poder anar a terra de fidels.

Al quadre que representa l’embarcament dels moriscs al port de Dénia, Vicent Mestre va plasmar aquella alegria dels primers moriscs que estaven a punt d’embarcar: la dansa de les ballarines al sò de la dolçaina, el llagut i el tabal, mentre els varons competeixen lluitant a la platja, prop de la qual es veuen les naus del marqués de Santa Cruz. Més amunt, dalt del pujol, està l’antiga alcassaba   recentment convertida en residència del duc de Lerma, valit de Felip III i senyor del marquesat de Dénia. El Terç de Nàpols està creuant la segona muralla a través de la porta reial.


Dansa d’aldeans. Peter Paul Rubens, 1635.
El quadre d’escenes pastorils es correspon en música amb la forma musical anomenada pastoral, que té per norma l’evocació d’escenes i costums dels pastors. Així el mateix representen el pròsper trenc d’alba en la natura o els amors més innocents dels joves pastors, que aterradores tormentes o brutals forcejaments amatoris, conseqüència de l’exaltació de les condicions naturals.


video





25 anys del Grup de Danses Sant Jordi D'Alcoi
Un homenatge als nostres Avantpassats
Sender Camperols i Ramaders
Recorregut circular
Dificultat mitjana (bona preparació)
Distancia 38.100 metres
Track en Wikiloc (camperols i ramaders)
 i al blog guillemtorres.blogspot.com




El punt inicial d’aquest recorregut circular el trobem a l’actual passeig dedicat al cantautor alcoià Ovidi Montllor (antic Passeig del Viaducte).
Passeig Ovidi Montllor
Haurem d’ascendir per la zona coneguda com el Rebolcat, aprofitant les dreceres existents per  evitar les corbes de la CV 788, fins assolir l’encreuament que ens permetrà travessar l’actual A 7 per un pas superior que ens aproxima a la coneguda Font de la Salut. Per una senda marcada abandonem la font i ascendim buscant la CV 70, que creuarem per trobar una pista forestal que ens acosta al mas de la Serreta. Voltem el mas evitant passar per davant d’ell i per un camí molt ben definit arribem sense
 possibilitat de dubte fins al cim de la Serreta o Dubots.
Serreta
Abandonem el vèrtex geodèsic de la Serreta direcció sud-oest, per la cresta de la serra on el camí no queda definit a causa de la presència de roca calcària erosionada, les fites o hitos de pedra ens confirmen la direcció que hem de seguir. Després de la cresta trobarem una forta baixada poc definida, fins arribar finalment al collao. Ací trobarem un encreuament de sendes; anirem direcció sud on la senda està molt definida, cercant i descendint pel vessant sud de la serra i arribarem fins a la pista forestal situada a la Foia
Foia Merita
Merita, una pista que comunica diversos masos de la zona; entre els quals el conegut com el mas de les Foies. Continuarem per la pista forestal i direcció sud fins trobar-nos amb una estreta carretera asfaltada. 
Serreta-Foia Merita- Puig
Després de creuar l’asfalt, tornem a prendre contacte amb la senda, que seguirem en direcció sud aprofitant que té una empremta molt clara, fins que arribem novament a trobar-nos amb amb l’asfalt; és la CV 785 que comunica Alcoi amb la població de Benifallim. Ara caminarem per la carretera asfaltada una distància curta en direcció oest (cap a Benifallim) per tornar a buscar la senda, que localitzarem a la dreta de l’asfalt (150 m); la senda està ben definida i ens porta a una pista forestal, que seguirem direcció sud-oest i així ens aproximarem a la urbanització de l’Estepar, però ens desviarem a la dreta abans d’arribar a la urbanització i evitarem amb això l’asfalt dels seus carrers. Aquest encreuament de senda ens aproximarà fins al cim del Puig.
Per baix de l'A7
 Des d’aquest cim descendirem amb direcció nord; una baixada amb fort desnivell i senyalitzada amb pintura blanca i verda, que pertany a sender local i davalla fins al Barranc de la Batalla. Continuarem per el llit sec del riu, passant per sota d’un pont de l’antiga N 340, sempre seguint les marques blanques i verdes, per la senda amb empremta molt clara, creuant ara per sota l’A7 i accedint a l’actual via verda, de la qual travessem un dels túnels per arribar a les proximitats del Poliesportiu Francisco Laporta.(part alta).
El nostre objectiu és arribar fins al PK 2 de la cerretera de la
Pk 2 carretera Font Roja
Senda de les Roques
Font Roja, per això, des de les proximitats  del poliesportiu, seguirem el traçat de la vía verda i creuarem ara dos túnels, fins arribar a la primera àrea de descans, que localitzarem a la dreta. Passem un tercer túnel i tot seguit, a la dreta, abandonem la via verda i pugem per travessar-la per damunt del túnel. Continuem per la senda marcada fins a prendre contacte amb una pista forestal i tot seguit trobem l’asfalt de la carretera de la Font Roja (a prop del PK 2) . Només hem de creuar l’asfalt i seguir la senda, clarament, en direcció sud i en sentit ascendent.
Seguim, doncs, el cami pel vessant nord del Carrascar de la Font Roja, més conegut com la senda de les Roques;  seguir-la no representa cap dificultat perquè està molt marcada. Novament l’objectiu és la carretera de la Font Roja, però aquesta
Mas del Reiet,Alcoi al fons
vegada prop del Barranc de l’Avellaner. Ara l’asfalt el seguirem en sentit descendent fins localitzar a la nostra esquerra l’encreuament del Mas de la Mota. Abandonem ací la carretera de la Font Roja i baixem cap a la Mota i just, en la primera corba a l’esquerra, trobem la senda que ens conduïx primerament al Mas del Reiet però, abans  d’arribar-hi, a la dreta, agafem l’encreuament de senda que ens aproxima al Mas de la Mota. Seguim el mateix traçat del camí cap a la via verda però, aquesta vegada, prop del pont de les Set Llunes.  Seguim, doncs, per la via verda
Pont de les Set Llunes
direcció nord-oest i abans de creuar el pont de les Set Llunes, a la dreta, trobem el camí que ens portarà a la base del  mateix pont, just al llit del riu Polop.

Continuem remuntant el barranc riu amunt (oest), fins arribar a la zona coneguda com Racó de Sant Bonaventura. Tot seguit estarem a la zona coneguda com Els Canalons i haurem d’efectuar dues passes ajudant-nos de les cadenes que hi són instal·lades. Continuem remuntant el riu fins a prendre contacte amb els senyals

de GR 7 blanc i roig. En aquest punt seguirem les marques del GR en sentit nord i

descendent, per creuar el riu Polop i tornar a ascendir en busca del Castell i l’ermita de Barxell.
Riu Polop. Cami dels Canalons
Abans d’arribar a l’ermita de Barxell, abandonem el camí ample per la senda que localitzarem a la nostra dreta, creuem una zona de cultiu i ens endinsem a la  zona de bosc; la senda resta molt ben definida i entrarem altra vegada en un camí ample que tornarem a abandonar per un  encreuament de sendes a la nostra esquerra. La direcció que hem agafat és sud-oest i arribem a la zona  coneguda com el Salt. Des de la part alta del Salt ens desviem a l’esquerra,  creuem el riu Barxell i ens apropem a les cases del Salt.
Per l’únic carrer existent en aquesta zona, agafem direcció
Canalons
nord, buscant novament la muntanya i passant prop d’una xicoteta muralla, amb una pujada bastant dura a causa del desnivell. En arribar a la cresta seguirem direcció nord-oest fins al cim de Castellar. Quan abandonem el Castellar desfem un tram del camí recorregut, desviant-nos a la dreta i seguim unes marques de pintura de color verd, que ens conduïxen a una zona plana amb un encreuat de vàries sendes. Seguim direcció nord i en sentit descendent fins a trobar la carretera asfaltada que comunica Alcoi amb el Preventori. Travessem l’asfalt i seguim direcció nord, desviant-nos a la dreta en la primerapista forestal que localitzem, on hi ha un cartell informatiu del Projecte Canyet.



Ermita Barxerll
Seguirem  la pista en sentit ascendent i passarem per zones on són visibles els carrils utilitzats pels carros de la pedrera.
Castell de Barxell
Ascendim fins arribar a la reixa metàl·lica del projecte Canyet. Justament en aquest punt localitzem a la dreta una senda amb sentit ascendent i no l’abandonem fins arribar a l’Alt de les Pedreres. Continuarem baixant en busca de l’Ermita de Sant Cristòfol i, després, avall per un fort desnivell; passarem per damunt del túnel del Preventori fins arribar a la zona d’Horta Major, ja en el nucli urbà d’Alcoi.


 
Canalons i Castell de Barxell


 
Cases del Salt




 
Cases del Salt

Cases del Salt
El Salt
Castellar

Cami de les canteres

Cami de les canteres

Ermita Sant Cristòfol
























Morro de Serrella

Morro de Serrella
Morro de Serrella

Bernia

Bernia
Serra del Bernia

Cova de les Tres Creus

Cova de les Tres Creus

Barranc de Malafí

Barranc dels Tarongers

Carricola

Cava Arquejada o Gran

Cava Arquejada o Gran
Cava Gran o Arquejada d'Agres

Font Roja

Font Roja

Retall de Prensa

Retall de Prensa
Guillem, Nuria i Lluis

Senders d'interés botànic i cultural de l'Alcoià i el Comtat

Senders d'interés botànic i cultural de l'Alcoià i el Comtat
aquest es el nou llibre

Olivera

Olivera
Una bona olivera