El dia de la presentació oficial de la ruta
Camperols i Ramaders
Acceso a La Danza de los Iberos
Eren poblacions i cultures molt diferents les unes de les altres, que amb
el pas dels anys, han anat sobreposant-se i han utilitzat el mateix espai físic
però en diferents períodes de temps.
Els diferents poblats i nuclis de població més o menys estables, es comunicaven
amb diferents objectius; els mercaders intercanviaven o negociaven tot de coses
per les necessitats més essencials i els
elements més importants per a la vida diària, com seria la roba, el menjar, les
ceràmiques, les armes…
Junt amb aquestes coses, van viatjar amb ells i per aquests vells camins,
vols si no vols, l’escriptura, els idiomes, la música i els balls.
25 anys de treball i de dedicació a la cultura, a la dansa i música tradicional.
Una llarga trajectòria on
també s’han recuperat balls amb les seues pròpies músiques, tant de rondalla
com de dolçaina i tabal. Danses i música que estaven completament olvidades.
25 anys que també volem que
quede constància del nostre esforç, treball i dedicació, i que per a nosaltres
ha sigut un gran plaer recórrer aquest llarg camí i que
pensem seguir pel
mateix durant molt més temps.
pensem seguir pel
mateix durant molt més temps.
La nostra maquinària de
celebració del 25 aniversari també es va posar en funcionament al seu dia, i
hem organitzat i estem organitzant per eixe motiu, diferents actes culturals,
com l’Aplec de danses infantil, l’intercanvi cultural, la celebració del 1r
Aplec de “Nanos” i Gegants de la Federació Valenciana, entre altres.
Però hui venim a parlar
d’eixe acte que volem que quede en la memòria de tots, o al menys, eixa serà la
nostra intenció.
No anem a inaugurar cap
carrer amb el nostre nom, ni descobrir cap placa commemorativa, ni tenim cap
monument pendent. ( tal vegada per qüestions econòmiques)
El nostre esforç el dedicarem
a la realització d’un homenatge als nostres avantpassats, presentant una ruta
que ha sigut capaç d’unir els diferents poblats amb diferents cultures que al
seu dia estigueren assentats a llocs estratègics dins del que hui coneixem com
el nostres terme municipal.
El nostre principal objectiu
i il.lusió és que aquest camí quede en la memòria de tots i que sempre es
recorde al Grup de Danses Sant Jordi com a promotor d’aquest homenatge i com
no, com a impulsor d’aquesta ruta que segurament els nostres avantpassats
recorregueren una i mil vegades, tant a peu con en carros i cavalls.
TESTIMONIS DE DANSA
Les referències més antigues
amb les quals contem, estan reflexades a les pintures rupestres de la roca dels
moros.
La Dansa del Cogul. Calc de
Henri Breuil.
La Roca dels Moros o coves
de El Cogul és un dels jaciments de pintures rupestres més destacats de l’art
rupestres llevantí, que tingué la seua zona de influència durant el paleolític
per tot el llevant de la Península Ibèrica. Les coves, es troben a El Cogul
(Les Garrigues), Catalunya, i es creu que després fou un santuari o un indret
màgic per als íbers i els romans.
Les pintures de la Roca dels
Moros, com tot l’art rupestres llevantí, han sigut declarades per la Unesco
Patrimoni de la Humanitat (referència 874).
L’escena de la dansa és la
més famosa. Apareixen nou dones, cosa novedosa i única d’aquestes pintures,
pintades en negre i altres en roig. Se les veu ballant al voltant d’una figura
masculina amb el fal.lo anormalment gran. Junt amb els humans hi ha diversos
animals, així com una inscripció en escriptura ibèrica nortoriental i també en
alfabet llatí, una de les quals és un votum, cosa que indicaria que l’indret
fou un santuari que es va perllongar fins l’època ibèrica i romana.
Deessa Mare de la Serreta
Plaqueta de terracota
modelada amb representació d’una figura central femenina asseguda en un tron,
que acull als seus braços dos xiquets als quals dóna el pit.
En cada costat apareixen
simètricament dues figures, un personatje adult i un altre d’infantil, i les de
l’esquerra toquen la doble flauta o aulos.
Entre les figures de
l’esquerra i la imatge central hi ha un petit colom.
El conjunt s’interpreta com
una representació de la deessa Mare Nutrícia.
Vas dels Guerrers
Gerra amb dues anses que
està decorada amb un gran fris pintat de color vinós al terç superior del vas,
que està delimitat per dues bandes i filet.
Al fris apareix el tema
principal en forma d’escena que discorre d’esquerra a dreta , encapçalada per
una figura femenina vestida amb una túnica talar,que toca la doble flauta o
aulos. A continuació apareix un infant que, armat amb una llança, lluita contra
una fera, possiblement un llop. Continua l’escena amb dos genets que persegueixen un cèrvid que
sembla que porta sobre el llom una au.
Finalment hi apareix
l’escena d’un combat singular entre dos infants armats amb panòplies diferents
l’un porta un escut oval i una falcata i l’altre la aetra i la llança .
Les escenes es
complementen amb l’aparició de forma
profusa de rosetes i altres elements florals i estel.liformes.
Horta Major
Carreu de cantonada que
correspon a la gola d’un momument funerari. Està decorat amb un relleu
bastant alt en dues de les cares , una
llarga i una altra curta. Es tracta de sengles figures femenines jacents , que van vestides amb una
túnica de plecs fins i un mantell arreplegat al voltant dels braços amb el cap
cobert , la que ocupa la cara llarga del carreu, de la qual només es conserva
una meitat, porta a la mà un objecte que sembla una flauta de tipus clàssic (
doble aulos )
Musulmans
Com tots sabem els musulmans
no representen figures humanes, per eixe motiu tal vegada no disposem de
testimonis de les seues danses però existeixen gravats realitzats per cristians
d’algun esdeveniment, com podria ser el quadre pintat per Vicent Mestre en l’expulsió morisca de 1609.
Es presentaren a Alacant i a
Dénia cantant i tocant els seus instruments, donant gràcies a Alà per la
benaurança de poder anar a terra de fidels.
Al quadre que representa
l’embarcament dels moriscs al port de Dénia, Vicent Mestre va plasmar aquella
alegria dels primers moriscs que estaven a punt d’embarcar: la dansa de les
ballarines al sò de la dolçaina, el llagut i el tabal, mentre els varons
competeixen lluitant a la platja, prop de la qual es veuen les naus del marqués
de Santa Cruz. Més amunt, dalt del pujol, està l’antiga alcassaba recentment convertida en residència del duc
de Lerma, valit de Felip III i senyor del marquesat de Dénia. El Terç de Nàpols
està creuant la segona muralla a través de la porta reial.
Dansa d’aldeans. Peter Paul
Rubens, 1635.
El quadre d’escenes
pastorils es correspon en música amb la forma musical anomenada pastoral, que
té per norma l’evocació d’escenes i costums dels pastors. Així el mateix
representen el pròsper trenc d’alba en la natura o els amors més innocents dels
joves pastors, que aterradores tormentes o brutals forcejaments amatoris,
conseqüència de l’exaltació de les condicions naturals.
25 anys del Grup de Danses Sant Jordi D'Alcoi
Un homenatge als nostres Avantpassats
Sender Camperols i Ramaders
Recorregut circular
Dificultat mitjana (bona
preparació)
Distancia 38.100 metres
Track en Wikiloc
(camperols i ramaders)
i al blog guillemtorres.blogspot.com
El punt inicial d’aquest recorregut circular el trobem a l’actual passeig
dedicat al cantautor alcoià Ovidi Montllor (antic Passeig del Viaducte).
Haurem
d’ascendir per la zona coneguda com el Rebolcat, aprofitant les dreceres
existents per evitar les corbes de la CV
788, fins assolir l’encreuament que ens permetrà travessar l’actual A 7 per un
pas superior que ens aproxima a la coneguda Font de la Salut. Per una senda
marcada abandonem la font i ascendim buscant la CV 70, que creuarem per trobar
una pista forestal que ens acosta al mas de la Serreta. Voltem el mas evitant
passar per davant d’ell i per un camí molt ben definit arribem sense
 |
| Passeig Ovidi Montllor |
possibilitat de dubte fins al cim de la
Serreta o Dubots.
 |
| Serreta |
Abandonem el vèrtex geodèsic de la Serreta direcció sud-oest, per la cresta
de la serra on el camí no queda definit a causa de la presència de roca
calcària erosionada, les fites o hitos de pedra ens confirmen la
direcció que hem de seguir. Després de la cresta trobarem una forta baixada poc
definida, fins arribar finalment al collao. Ací trobarem un encreuament
de sendes; anirem direcció sud on la senda està molt definida, cercant i descendint
pel vessant sud de la serra i arribarem fins a la pista forestal situada a la
Foia
Merita, una pista que comunica diversos masos de la zona; entre els quals
el conegut com el mas de les Foies. Continuarem per la pista forestal i
direcció sud fins trobar-nos amb una estreta carretera asfaltada.
 |
| Foia Merita |
 |
| Serreta-Foia Merita- Puig |
Després de creuar l’asfalt, tornem a prendre contacte amb la senda, que seguirem
en direcció sud aprofitant que té una empremta molt clara, fins que arribem
novament a trobar-nos amb amb l’asfalt; és la CV 785 que comunica Alcoi amb la
població de Benifallim. Ara caminarem per la carretera asfaltada una distància
curta en direcció oest (cap a Benifallim) per tornar a buscar la senda, que
localitzarem a la dreta de l’asfalt (150 m); la senda està ben definida i ens
porta a una pista forestal, que seguirem direcció sud-oest i així ens
aproximarem a la urbanització de l’Estepar, però ens desviarem a la dreta abans
d’arribar a la urbanització i evitarem amb això l’asfalt dels seus carrers.
Aquest encreuament de senda ens aproximarà fins al cim del Puig.
 |
| Per baix de l'A7 |
Des d’aquest cim descendirem amb
direcció nord; una baixada amb fort desnivell i senyalitzada amb pintura blanca
i verda, que pertany a sender local i davalla fins al Barranc de la Batalla.
Continuarem per el llit sec del riu, passant per sota d’un pont de l’antiga N
340, sempre seguint les marques blanques i verdes, per la senda amb empremta
molt clara, creuant ara per sota l’A7 i accedint a l’actual via verda, de la
qual travessem un dels túnels per arribar a les proximitats del Poliesportiu
Francisco Laporta.(part alta).
El nostre objectiu és arribar fins al PK 2 de la cerretera de la
Font Roja,
per això, des de les proximitats del
poliesportiu, seguirem el traçat de la vía verda i creuarem ara dos túnels,
fins arribar a la primera àrea de descans, que localitzarem a la dreta. Passem
un tercer túnel i tot seguit, a la dreta, abandonem la via verda i pugem per
travessar-la per damunt del túnel. Continuem per la senda marcada fins a
prendre contacte amb una pista forestal i tot seguit trobem l’asfalt de la
carretera de la Font Roja (a prop del PK 2) . Només hem de creuar l’asfalt i
seguir la senda, clarament, en direcció sud i en sentit ascendent.
 |
Pk 2 carretera Font Roja |
Seguim, doncs, el cami pel vessant nord del Carrascar de la Font Roja, més
conegut com la senda de les Roques;
seguir-la no representa cap dificultat perquè està molt marcada. Novament
l’objectiu és la carretera de la Font Roja, però aquesta
vegada prop del
Barranc de l’Avellaner. Ara l’asfalt el seguirem en sentit descendent fins
localitzar a la nostra esquerra l’encreuament del Mas de la Mota. Abandonem ací
la carretera de la Font Roja i baixem cap a la Mota i just, en la primera corba
a l’esquerra, trobem la senda que ens conduïx primerament al Mas del Reiet però,
abans d’arribar-hi, a la dreta, agafem
l’encreuament de senda que ens aproxima al Mas de la Mota. Seguim el mateix
traçat del camí cap a la via verda però, aquesta vegada, prop del pont de les
Set Llunes. Seguim, doncs, per la via
verda
direcció nord-oest i abans de creuar el pont de les Set Llunes, a la
dreta, trobem el camí que ens portarà a la base del mateix pont, just al llit del riu Polop.
 |
| Mas del Reiet,Alcoi al fons |
 |
| Pont de les Set Llunes |
Continuem remuntant el barranc riu amunt (oest), fins arribar a la zona
coneguda com Racó de Sant Bonaventura. Tot seguit estarem a la zona coneguda
com Els Canalons i haurem d’efectuar dues passes ajudant-nos de les cadenes que
hi són instal·lades. Continuem remuntant el riu fins a prendre contacte amb els
senyals
de GR 7 blanc i roig. En aquest punt seguirem les marques del GR en
sentit nord i
descendent, per creuar el riu Polop i tornar a ascendir en busca
del Castell i l’ermita de Barxell.
 | |
| Riu Polop. Cami dels Canalons |
Abans d’arribar a l’ermita de Barxell, abandonem el camí ample per la senda
que localitzarem a la nostra dreta, creuem una zona de cultiu i ens endinsem a
la zona de bosc; la senda resta molt ben
definida i entrarem altra vegada en un camí ample que tornarem a abandonar per
un encreuament de sendes a la nostra
esquerra. La direcció que hem agafat és sud-oest i arribem a la zona coneguda com el Salt. Des de la part alta del
Salt ens desviem a l’esquerra, creuem el
riu Barxell i ens apropem a les cases del Salt.
Per l’únic carrer existent en aquesta zona, agafem direcció
nord, buscant novament
la muntanya i passant prop d’una xicoteta muralla, amb una pujada bastant dura
a causa del desnivell. En arribar a la cresta seguirem direcció nord-oest fins
al cim de Castellar. Quan abandonem el Castellar desfem un tram del camí
recorregut, desviant-nos a la dreta i seguim unes marques de pintura de color
verd, que ens conduïxen a una zona plana amb un encreuat de vàries sendes.
Seguim direcció nord i en sentit descendent fins a trobar la carretera
asfaltada que comunica Alcoi amb el Preventori. Travessem l’asfalt i seguim
direcció nord, desviant-nos a la dreta en la primerapista forestal que
localitzem, on hi ha un cartell informatiu del Projecte Canyet.
Seguirem la pista en sentit ascendent i passarem per
zones on són visibles els carrils utilitzats pels carros de la pedrera.
 |
| Canalons |
 |
| Ermita Barxerll |
 |
| Castell de Barxell |
 |
| Canalons i Castell de Barxell |
 |
| Cases del Salt |
| ||
| Cases del Salt |
 |
| Cases del Salt |
%2Bcopia.jpg) |
| El Salt |
 |
| Castellar |
 |
| Cami de les canteres |
 |
| Cami de les canteres |
 |
| Ermita Sant Cristòfol |
