Pic de les Àguiles – Pico de les Àguiles
Breu Història.
El Pic o pico de les Àguiles està enclavat dins del terme municipal d’Alcoi, en concret, en la serra de Mariola ( hui declarat parc natural ) i que juntament amb l’Alt de les Pedreres, formen el magnífic paisatge i molt representatiu per Alcoi del Barranc del Cint.
Per a una identificació mes exacta podem dir, i sempre mirant el Barranc del Cint des de la població d’Alcoi, que el Pic de les Àguiles de 928 metres s.m. queda a la nostra dreta, i que per tant, l’Alt de les Pedreres de 1057 metres s.m. quedarà a la nostra esquerra. ( si seguim amb la vista des de L’Alt de Pedreres, arribarem fins a l’ermita de Sant Cristòfol, amb la seva creu metàl·lica de grans dimensions.)
El pic de les Àguiles es un penyot calcari, amb una alçaria que s’apropa als 100 metres de verticalitat, on la seva roca en alguns llocs, si troba amb una considerable i clara descomposició, i amb altres llocs, amb una formació de conglomerat de roques, moltes d’elles amb una forma enredonida.
Al Pic de les Àguiles com al Barranc del Cint, existeixen molts recorreguts d’escalada, sent alguns d‘ells de forta dificultat, on es mesclen tant les escalades esportives actuals com les vies d’escalada clàssiques.
Segons en contaven muntanyeros veterans ( ja desapareguts) com el Sr. Daniel Llin i El Sr Borrell, sempre al bressol del Centre Excursionista d’Alcoi, el topònim de Pic o Pico de les Àguiles, tenia el seu origen de fa molts anys enrere. Es referia, que al lloc existien varies parelles d’àguiles on per lògica tenien els seus nius i per lo tant a les seues cries.
Hi havia gent que mitjançant cordes, baixaven des d’el cim del pic, i per la seva verticalitat, per buscar aquets nius i per agafar tant a les cries com el ous d’àguila, tot seguit, aquestes cries serien criades en captiveri per després exhibir-les en festes i celebracions.
Al tems les àguiles van desaparèixer del lloc, on ara, sols queda el seu topònim, acompanyat per un bon grapat de voltors que ara hi son al lloc.
 |
| Pic de les Àguiles |
Al barranc del Cint en la dècada dels anys 60 i 70 del segle XX, van escomensar a realitzar-se una sèrie de vies d’escalada per tot a reu de les seves parets verticals, totes elles, protagonitzades per escaladors Alcoians, marcant així, un inici molt important per al muntanyisme Alcoiá.
Noms com la via Conxi, El Faraón, Els Ossos, L’Abrigo, La Lionel Terray, cresta EVAM, cresta la Sang, juntament amb moltes mes.
Però això si, el Pic de les Àguiles en aquella època, queda encara verge, sense cap ruta o via d’escalada. No estava en l’oblit dels escaladors, però caldria fer un bon estudi i una bona planificació de la paret per poder obrir una nova via d’escalada fins al seu cim, amb les màximes garanties d’èxit.
Desconec la data de la primera escalada, però seria entre 1970 i 1975, doncs per desgracia un dels quatre components d’aquesta històrica escalada ens deixaria per culta d'un desgraciat accident de carretera a l’any 1975. ( Toni Miró ). Per tal motiu, calculi mes o menys aquesta data.
 |
| Via de Toni i Xispa (verd) |
Quatre escaladors alcoians decideixen aventurar-se al pic de les àguiles, formarien dos cordades e intentarien l’apertura de nova via d’escalada per diferents rutes.
La cordada composta per Toni Miró i per José Candela ( Xispa) començarien a trepar per la part central de l’espoló mes característic.
Gilberto Chazarra i Victor Moltó, elegirien anar mes cap a la dreta.
Dos cordades amb dos recorreguts diferents, les dos, amb un mateix objectiu i les dos cordades avançarien superant les dificultats que anaven trobant-se mentre escalaven.
Les dos cordades van coincidir en l’ultima reunió de la paret, compartint entre els quatre la menuda però còmoda repissa existent al lloc, sols quedaba trepar els últims metres fins al seu cim.
El pic de les Àguiles, aquell dia, va fer història, amb l’apertura de dos vies d’escalada, les dos primeres al Pic de les Àguiles i amb quatre bons escaladors com a protagonistes. Toni, Xispa, Berto i Victor.
 |
| Via Gilberto i Victor ( Roig ) |
Totes les vies d’escalada esmentades abans, en aquets text, estan considerades com escalada clàssica , es a dir, al escalar-les, es podia utilitzar material artificial i de suport per poder superar les diferents dificultats i per assegurar els recorreguts, però això si, sempre col·locant els punts de segur partint de la base de la vertical, col·locant-los a mesura que trepaves.
El Pic de les àguiles en l’actualitat compta amb mes recorreguts d’escalada esportiva, escalada molt mes tècnica i amb mes dificultat, però a diferencia de la clàssica els punts de segur son col·locats des de la part alta de la vertical utilitzant-se cordes fixes i maquines percutores per a la col·locació dels punts de segur .
TOPÒNIMS
Al hora d’utilització dels topònims caldria tindre amb compte l’origen dels mateixos i no canviar aquets del seu lloc original o inventar-se topònims nous, doncs axó produeix un efecte molt negatiu per a les nostres tradicions culturals.
Es un problema que en l’actualitat estan sofrint moltes muntanyes i llocs rurals de la nostra comarca i com no, d’altres llocs.
Un exemple clar, ha segut veure per les xarxes socials el canvi d’ubicació del Pic de les Àguiles, situant-lo on es L’Alt de les Pedreres, es a dir a la part contraria del Barranc del Cint.
També a les xarxes socials he pogut veure en la descripció d’un recorregut pel barranc del Cint el nom a una penya esmentada “ Peña del Caballo”. Nom inexistent al lloc i purament inventada per algú.
Lo que si existeix com a topònim es la Penya del Potro al igual que el masset del mateix nom.
Vullc pensar que l’autor de l’esmentat recorregut equivocaria el “Potro per el del Caballo”.
També al barranc del Cint lo que sembla una equivocació o un canvi d’ubicació, ho això pareix, de la Cova del Morter, situant-la en el barranc del Cint sent la seua ubicació real en “ l’Alt de la Mola de Serelles”. A no ser que existeix-ca una duplicitat amb dues coves amb el mateix topònim. ( cosa que desconec).
Es confondeix la Cova de la Boira amb la cova del Pastor ( jaciment Neandertal).
TOPONIMS EXISTENTS AL BARRANC DEL CINT.
Pic de les Àguiles
Alt de les Pedreres.
Font del Pastoret o Sabater.
Cova del Pastor.
Cova la Boira.
Mas del Potro.
Penya del Potro.
Font de la Teula.
El Faraón
Teular del Llonganissero.
Mas del Llonganissero.
Caseta Bunyolero.
Segur que algun mes hi ha que s’escapa.
He volgut fer aquets menut treball per deixar constància d’una part de la nostra historia rural i de les nostres muntanyes, de la part esportiva, molt important per al muntanyisme local, i com no, respectar els topònims que fan d’un poble algo gran, topònims que encara que sembla poc important estan sofrint atacs constant i que han fet canviar els noms autèntics de molts llocs. Un clar eixample:
PENYA AFRICA ( Recingle de Serrella), CATEDRAL DEL SENDERISMO ( camí de les Juvees), BALCÓN DE ALICANTE ( coll del Maigmó), SENDA DEL ELEFANTE ( Senda de les Roques). I mols mes..........
Tot un perill que, nosaltres, els que estimem la nostra terra tenim que anar amb molta cura, i amb la mesura de les nostres possibilitats, recuperar aquells topònims desapareguts.
Guillem Torres i Perea. Maig 2025 .
