Eremitori D'Ares d'en Bosch

Ares del Bosc
Eremitisme va ser una forma de viure utilitzat per molts cristians, majorment a l'alta edat mitjana, que es retiraven per motius religiosos a cavitats artificials excavades per ells mateixos, fugint del món i de la vida quotidiana per poder arribar d' eixa manera al retir espiritual, buscant el més prop possible a Déu.
El cristianisme no és l’única religió que realitza aquesta activitat. Se sap que centenars d'anys avanç de Jesucrist ja se excavaven a les muntanyes coves artificials convertides en vivendes i oratoris per a conseguir amb aquests model de vida apropar-se a Déu.
Un dels primers cristians en dedicar-se a aquest model fou Sant Antoni qui després de repartir les seves pertinences es retiraria a unes coves tallades a la roca d'una de les muntanyes de la Tebaida D'Egipte.
L'eremitori d'Ares, s'hi troba a la carretera CV 70 - Pk. 16, a 800 metres d'altura i a la capçalera del Barranc d'Ares, barranc que separa les serres de Serrella i Aitana.
La menuda població D'Ares del Bosc és la més pròxima a l'eremitori.
Actualment l'eremitori no conserva tot el seu estat constructiu ja que les obres d'ampliació de la CV 70 antiga 3313 Alcoi – Callosa, destruïren i feren desaparèixer gran part de la cova artificial. (Obres de l'any 1992).
Estava format per un únic recinte amb dues cambres xicotetes situades a la dreta i esquerra i un altra de major dimensions amb forma rectangular amb un banc corregut en tot el seu perímetre, sent el seu trespol de forma de canó. ( la cova artificial tenia forma de creu ).
En la part més ampla de la cavitat i a la seva esquerra queda gravada una gran creu.


Aquests tipus de creus servien en molts casos per encaixar en elles altres creus , bé de fusta o de metall.
El gravat està realitzat amb un objecte metàl.lic de punta fina.
A la frontal de la cambra existeix una segona creu, aquesta vegada mal acabada on es va utilitzar quasi amb seguretat una ferramenta de fusta deixant seccions irregulars.
L'eremitori fou escavat en la marga calcària, utilitzant-se diferents ferramentes de metall, apreciant-se clarament en les marques deixades en les parets.
Molts eremitoris van ser utilitzats com a necròpolis, no sent el cas d’aquest, ja que no s'ha trobat en ell cap resta humana. Podem dir que s'hi trobem davant d'un dels vestigis artístic- religiós cristià més antic d'aquestes comarques, creient també que l’aïllament d'aquests eremitori ens dóna a entendre que s'hi trobem davant d'un anacoreta pur , és a dir aquell que buscava la màxima soletat per a la conclusió dels seus ideals espirituals, cas que sol donar-se en poques ocasions, ja que en la major part del llocs on existeixen aquests tipus de coves artificials, ens trobem davant d’autèntiques colònies eremètiques.
L'eremitori d'Ares del Bosch, es un clar testimoni històric important i al mateix temps desconegut, tractant-se d'una relíquia de la primera època cristiana en aquestes terres.
ANÈCDOTES.
Em contava Manolo Calvo, veí d'Ares que a l'eremitori anaven a allò que s’anomena caçar a la joca, era anar als llocs on les aus passaven la nit i amb diferents tècniques i aprofitant l’obscuritat de la nit agafaven als animals.En concret a la cova de l’Eremirori anaven i tiraven dins de la cavitat una argelaga encesa i els animals eixien espantats agafant-los sense cap problema, però una de tantes vegades a l'indret hi havia una persona dormint a qui quasi maten de l’ensurt a més del que ells mateixos es van emportar.
També als voltants d’aquesta cova artificial existeix una menuda pedrera, aprofitant la cova artifial per guardar els cartutxos d'explosiu, sent els xiquets els encarregats d’anar a furtar alguns d'aquests explosius, sort que no tenien el detonant per fer-los explotar ( em contava Manolo )

Ares del Bosc

Xicoteta població de la comarca del COMTAT que depèn administrativament de la població de Benasau, està situada a la part dreta del riu Frainós.

Els seus orígens son moriscos i en aquella època la població pertanyia a la localitat de Penàguila, sent posteriorment pedania de la població d’Alcoleja ( any 1535 ) passant posteriorment a la població de Benassau a la qual pertany actualment.

Ares és una població de no més de 44 cases i de 39 habitants habituals, arribant a ser més d'un centenar en les èpoques estiuenques.

Poble situat a 770 metres on destaca la església de “Nuestra Señora de los Ángeles”

( 1535 ) i el palau dels marquesos del Bosch ( segle XVI ), destaca la seva font i el rentador en perfecte estat de conservació.

Les primeres referències escrites daten de l'any 1485, gràcies a una sèrie de capítols de contractes agraris entre el Comte Gabriel Bosch, la seva muller Leonor i els habitants del lloc, tots ells moriscos, on especifiquen terrenys i vivendes a més dels arrendaments dels mateixos.

En l'actualitat destaca en la població la seva peculiar forma de reg als seus bancals, aprofitant l'aigua emmagatzemada a una bassa ( regar a canyes ).

Aquesta forma de treballar es perd en la nit dels temps i segurament seria un costum dels que varen ocupar aquestes terres més de 800 anys.

El rellotge no és utilitzat, però sí les hores de llum de sol, destacant una penya situada prop de la serra d'Aitana anomenada penya Migjorn penya Mig Dia ( medio día ) quan el sol il•lumina la penya acabava el torn d'uns i començava el dels altres.

A la bassa es coloca una canya amb nucs de veta per marcar els diferents nivells d'aigua.