Eremitori D'Ares d'en Bosch

Ares del Bosc
Eremitisme va ser una forma de viure utilitzat per molts cristians, majorment a l'alta edat mitjana, que es retiraven per motius religiosos a cavitats artificials excavades per ells mateixos, fugint del món i de la vida quotidiana per poder arribar d' eixa manera al retir espiritual, buscant el més prop possible a Déu.
El cristianisme no és l’única religió que realitza aquesta activitat. Se sap que centenars d'anys avanç de Jesucrist ja se excavaven a les muntanyes coves artificials convertides en vivendes i oratoris per a conseguir amb aquests model de vida apropar-se a Déu.
Un dels primers cristians en dedicar-se a aquest model fou Sant Antoni qui després de repartir les seves pertinences es retiraria a unes coves tallades a la roca d'una de les muntanyes de la Tebaida D'Egipte.
L'eremitori d'Ares, s'hi troba a la carretera CV 70 - Pk. 16, a 800 metres d'altura i a la capçalera del Barranc d'Ares, barranc que separa les serres de Serrella i Aitana.
La menuda població D'Ares del Bosc és la més pròxima a l'eremitori.
Actualment l'eremitori no conserva tot el seu estat constructiu ja que les obres d'ampliació de la CV 70 antiga 3313 Alcoi – Callosa, destruïren i feren desaparèixer gran part de la cova artificial. (Obres de l'any 1992).
Estava format per un únic recinte amb dues cambres xicotetes situades a la dreta i esquerra i un altra de major dimensions amb forma rectangular amb un banc corregut en tot el seu perímetre, sent el seu trespol de forma de canó. ( la cova artificial tenia forma de creu ).
En la part més ampla de la cavitat i a la seva esquerra queda gravada una gran creu.


Aquests tipus de creus servien en molts casos per encaixar en elles altres creus , bé de fusta o de metall.
El gravat està realitzat amb un objecte metàl.lic de punta fina.
A la frontal de la cambra existeix una segona creu, aquesta vegada mal acabada on es va utilitzar quasi amb seguretat una ferramenta de fusta deixant seccions irregulars.
L'eremitori fou escavat en la marga calcària, utilitzant-se diferents ferramentes de metall, apreciant-se clarament en les marques deixades en les parets.
Molts eremitoris van ser utilitzats com a necròpolis, no sent el cas d’aquest, ja que no s'ha trobat en ell cap resta humana. Podem dir que s'hi trobem davant d'un dels vestigis artístic- religiós cristià més antic d'aquestes comarques, creient també que l’aïllament d'aquests eremitori ens dóna a entendre que s'hi trobem davant d'un anacoreta pur , és a dir aquell que buscava la màxima soletat per a la conclusió dels seus ideals espirituals, cas que sol donar-se en poques ocasions, ja que en la major part del llocs on existeixen aquests tipus de coves artificials, ens trobem davant d’autèntiques colònies eremètiques.
L'eremitori d'Ares del Bosch, es un clar testimoni històric important i al mateix temps desconegut, tractant-se d'una relíquia de la primera època cristiana en aquestes terres.
ANÈCDOTES.
Em contava Manolo Calvo, veí d'Ares que a l'eremitori anaven a allò que s’anomena caçar a la joca, era anar als llocs on les aus passaven la nit i amb diferents tècniques i aprofitant l’obscuritat de la nit agafaven als animals.En concret a la cova de l’Eremirori anaven i tiraven dins de la cavitat una argelaga encesa i els animals eixien espantats agafant-los sense cap problema, però una de tantes vegades a l'indret hi havia una persona dormint a qui quasi maten de l’ensurt a més del que ells mateixos es van emportar.
També als voltants d’aquesta cova artificial existeix una menuda pedrera, aprofitant la cova artifial per guardar els cartutxos d'explosiu, sent els xiquets els encarregats d’anar a furtar alguns d'aquests explosius, sort que no tenien el detonant per fer-los explotar ( em contava Manolo )