14/4/23

Barranc de L'Escurripènia

 

Barranc de L’Escurripènia

 

 

 

Trakc de la ruta 

Aquest barranc està situat entre els termes municipals de Cocentaina i de Muro, dins del Parc Natural de la Serra de Mariola, mes concretament al noroest de la població de Cocentaina i a l’est del que es el cim mes important de  Mariola ( Montcabrer ).


Per ubicar-lo millor podríem dir que s’hi troba en la mateixa línia que separa la zona de cultius ( zona baixa) de la zona de bosc o de muntanya, però ja dins de la pròpia muntanya.

L’altura sobre el nivell del mar a l’entrada del Barranc es de 690 metres s.n.m. i la seua altura màxima en la part alta del mateix es de  719 metres sobre nivell del mar.

Es tracta d’un barranc curt però profund i estret , tan sols té  uns 200 metres de recorregut amb orientaciò d'Est a Oest,.

200 metres  molt accidentats, degut a l’existència d’un gran Kaos de roques calcàries de grans dimensions, que fan  que aquets barranc  tingui el seu propi  atractiu tant sigui esportiu com  científic.

Aquest significatiu  Kaos de grans roques empotrades entre si mateix, han donat pas a la formació de badalls estrets i de menudes cavitats que en algun cas tenen alguna caiguda en vertical.


Entre aquest Kaos calcari que es va desprendre en el seu dia de les parets verticals, alberga un sèrie de vegetació mixta de bosc Mediterrani , trobant-se  una varietat del mateix com poden se les sabines, ginebres i plantes enfiladisses, però podem destacar que a la zona central del barranc podem contemplar una important població de Rusco ( Ruscus aculeatus ).

 

 

 

 


 

 

 

 

Ressenya geològica del barranc de l’Escurripènia

 

A la falda est del Montcabrer, a la serra de la Mariola (englobades dins en l'extern prebètic ), trobem una formació, si més no, curiosa geològicament parlant, el barranc de l’Escurripènia. Amb un abast de no més de 200 m, hi ha un estret i profund badall en el terreny amb grans blocs de roca pel mig.

Sobre unes calcàries biomicrítiques formades quan açò eren mars somers, al cretàcic, (aproximadament fa 120 milions d’anys) ha estat actuant el karst durant el quaternari (des de fa 2 milions d’anys a l’actualitat).


L’aigua de pluja, lleugerament àcida per la dissolució natural del CO 2 atmosfèric, ha anat infiltrant-se a favor de les línies d’estratificació i ha anat dissolent i menjant-se la roca generant plànols enormes d’inestabilització.

Amb una disposició subhoritzontal dels


estrats, aquests plànols kastificats, amb un lleu sostrac (o, més encara, un terratrèmol gros com el que afectà la zona al S.XVII) fan que caiga per gravetat tota la mole de l’estrat, originant grans blocs al fons del barranc i deixant superfícies extraplomades igualment inestables. Molts d’aquests derrubis enormes conserven el llençol pla de la superfície d’estratificació karstificada.

No deixa de ser curiós també el per què d’aquesta formació tan menuda que comença i acaba de sobte. Potser la litologia d’eixe tros d’estrats ha permés que es formara un karst-barranc així, i no una evolució típica a una cova o a un runar (que també s’hi observa quan voreges el barranc) que seria el més habitual en la meteorització dels enclaus calcaris.

 

Anna Climent i Montllor

Biòloga i arquitecta tècnica

Professora de Ciències en Secundària

 

 

 

 

Els autors d'aquestes fotos són del grup que van visitar aquell dia aquets barranc.

Aci no estem tots

Anna Climent, Cales Gisbert ( Xarpolar), Guillem Torres i Perea, Javi Llinares,Marcela Blanquer, Mariano Tomás,Veronica Romeu,Javier Seguí, Joan Àngel Ferrando, Gemma Vilaplana


 

En aquesta foto si estem tots

Anna Climent, Carles Gisbert, Guillem Torres


 Rusco -Rusc

Ruscus aculeatus.


Es tracta d’una planta de uns 30 a 80 centímetres d’altura amb tiges tan masculines com a femenines.

Podem observar el  que sembla ser les seues fulles, sent aquestes, les pròpies branques de la planta. Aquestes branques, son ovalades i acabades en punta rígida i punxosa. Les autentiques fulles es depositen a la part inferior de la branca on podem observar en algun cas  el seu fruit  completament redó i de color roig ( les fulles son molt menudes).


Les seues flors son també molt menudetes i de color violeta.

Aquesta planta es utilitzada com a decoració  al igual que compta amb varies propietats medicinals, com per exemple tractar  les varices i hemorroides entre altres.

 

També es coneix aquesta planta amb diferents noms depenent del lloc, província o comarca on es trobem :

Acebillo, acebo menor, acebo pequeño, achibarba, albernera, argallúa, arrayán, arrayán morisco, arrayán salvaje, arrayán silvestre, arriján brusco, bruco, brujo, brusay, brusco, brusco con aguijones, bruso, bucharreta, capio, capios, carrasco, carrasquilla, cegueras, chubarba, chumbarba, chumbarda, churbarba, chusbarba, cornicabra, escobina, escobizo, garapincho, garceran, gatzeran, gibalbeira, gilbarbera, hierba de los ratones, hoja de palma, jusbarba, jusbarda, lapiceros, mesquita, mirto de los judíos, orusco, palmas, pequeño acebo, ramo de las guindas, rascacú, rusco, ruscus, sardonera, sardonilla, vara de San José, varita de San José, verdenace, yusbarba, zaquemí, zaquenú.

 

 

 

Musaranya

El seu nom científic i per lo tant real es el de ( Crocidura Rússula) popularment conegut com a Musaranya


Es tracta d’un mamífer molt menut, pot medir entre els 5 i 8 centímetres i el podem trobar tant en les zones de runars com prop de zones  enxarcades o inclòs a la vorera dels bancals.

Pot habitar des de les zones costeres fins a l’interior de les muntanyes.

El podem reconèixer fàcilment, doncs el seu morro allargat i puntegut el delaten al igual que les seues orelles grans comparat amb el seu cos i la seua cua llarga. Normalment el seu pel es de color gris obscur.

La seua dieta alimentaria es prou variada doncs igual consumeix tot tipus d’insectes que caragols, bavoses, aranyes o menuts rèptils com ara les sargantanes.

La seva visió no es molt bona  tenint que desenvolupar tant  l’olfacte com el tacte per poder orientar-se i com no, per poder alimentar-se.

Es un animalet que viu poc temps, tan sols poc mes de dos anys.


La seva activitat reproductiva  es molt intensa doncs pot criar varies vegades en el mateix any i parir fins a 10 cries per ventrada, ja que la seva gestació es d’uns 30 dies, però lo normal es tindre entre 4 i 5 cries en cada ventrada.

Durant l’època de cria, la Musaranya sol ser agressiva sobre tot quant es tracta de defensar a les seues cries.

La Musaranya es un animal solitari i territorial exceptuant al  hivern on poden compartir amb altres individus el mateix niu, però en  època de reproducció està completament sols admetent a un sols mascle que  cobreix a varies femelles.

 

 



 

 

 

 

 

Aproximació al Barranc

Inici en  Cocentaina 


Punt d'eixida
Tenim la possibilitat de fer una aproximació en primer lloc amb vehicle  fins un punt on deixarem estacionat el vehicle per seguir  caminant.

El  punt de eixida serà en la mateixa població de Cocentaina, mes concret serà en la rotonda que dona accés al cementeri de la població, també fins a Sant Cristòfol i  la Boroná.

Doncs agafem direcció aquets punts ja mencionats i després d’uns 570 metres recorreguts, agafem direcció a la font de la Boroná ( a la dreta ).

Després de 250 metres mes, tornem anar de nou cap a la dreta i tot seguit ( curta distancia) seguirem en aquesta ocasió en aquets nou encreuament cap a l’esquerra

Ja seguim amb sentit ascendent per camí estret però asfaltat.

deixar el vehícle
300 metres mes de recorregut i creuarem la línia del ferrocarril per sota i ara 750 metres mes de vehicle des de la via del ferrocarril i ja estaríem al punt on tenim que deixar ja el vehicle. ( mireu el Trakc )  Una senyal de direcció de color groc indicant a la Querola (es el lloc exacte ).

Mira el Trakc 

En total tenim un recorregut aproximat des de l’inici fins aquet punt es de  quasi 2000 metres.

Un cartell de color groc ens indica el camí cap a la Querola, caminarem per ell, camí ample 200 metres fins arribar al mas de la Querola, el reconeixem pel seu estat de ruïna i abandó. Just en aquets punt vegem una senda a la nostra esquerra, agafem aquesta senda i deixem ja el camí ample per on anàvem.

Ara ja per senda ben definida farem un recorregut d’uns 250 metres per creuar el barranc de la Querola, la senda porta un sentit ascendent suau i fàcil de recorre fins arribar a l’encreuament que surt  a la nostra dreta ( cap a l’est ) i amb baixa que ens duria fins al àrea recreativa de la Querola i cap a

Muro. 

( del barranc de la Querola fins aquets encreuament  hi ha una distancia d’uns 250 metres). 

Descartem anar cap avall i seguim amb lleugera pujada 50 metres mes i ja som a l’encreuat definitiu que en durà fins a l’indret del Barranc de L’Escurripènia. ( trobarem senyals verticals indicadores).


Anem cap a l’esquerra i ara amb sentit ascendent amb una forta  i significativa pujada, senyalitzada amb unes fletxes pintades a les roques de color roig, 150 metres de forta pujada i ja serem a l’entrada de l’estret barranc de L’Escurripènia.

La distancia aproximada recorreguda des de l’estacionament del vehicle es de uns 1000 metres que sumats als recorreguts amb vehicle son al voltant de 3000 metres.


Sols queda fer el recorregut pel barranc sortejant els grans blocs de roca calcària existents, ajudant-nos en moltes ocasions amb les mans, fent això si, menudes trepes i destrepes fins arribar a la part alta del barranc on trobarem la sortida del mateix. 

En primer lloc agafarem direcció cap al Nord i girant al poc de camiar  cap a l’Est, mitjançant el sender que ens durà de nou fins l’últim  l’encreuat que agafàrem en la pujada.     

(de l’eixida barranc fins últim encreuament 250 metres.).

 

flertxes roges


Muro - Barranc de l’Escurripènia.

Aproximació amb vehicle

Trakc de la Ruta 

 

El punt inicial per apropar-nos cap al barranc de L’Escurripènia amb el vehicle el tindrem a la mateixa  N 340, mes concretament a l’encreuament regulat per semàfors que dona accés al polígon industrial del Pi, en la població de Muro.


Una vegada situats en aquets punt, creuarem la N 340 i agafarem direcció Sud-Oest introduint-nos en una zona residencial envoltada de xales, per mes referencia en aquets lloc queda a la nostra dreta una instal·lació de protecció civil.

El camí per on anem està asfaltat denominant-se Camí de les Llorences.

No abandonarem l’asfalt, buscant creuar la línia ferroviària per sota d’ella, la que trobarem desprès d’un recorregut de 1800 metres des de l’inici.


Tot seguit de creuar la via del tren trobem un encreuat, on també s’acaba l’asfalt, anem cap a l’esquerra i ací deixarem estacionat el nostre vehicle.

Una senyal vertical ens indica el lloc ( Assegador de la Querola).

1850 metres recorreguts des de l’inici.

 

 




 

Anem caminant

Una vegada estacionat el vehicle, caminarem per la pista forestal però ara amb direcció sud, el nostre pròxim punt referencial el tindrem desprès de  530 metres des de la última senyal vertical ( assegador de la Querola ). Ara som a l’àrea de descans de la Querola ( una senyal vertical ho confirma).


Entrem en L’àrea i anirem cap a l’esquerra, buscant el barranc de la Querola ( 50metres) on trobarem la senda molt ben definida que en durà cap al nostre objectiu.

La senda en sentit ascendent i ben definida deixa el barranc de la Querola  a l’esquerra, ara seran 1300 metres de senda i tindrem davant nostra l’encreuament de la senda que ens duria cap a l’esquerra direcció sud a Cocentaina i cap a la dreta cap L’Escurripènia. 50 metres mes de senda i ja som a l’encreuament de L’Escurripènia.


Des de l’inici 3.780 metres de recorregut aproximadament .

Anem cap a l’esquerra i ara amb sentit ascendent amb una forta  i significativa pujada, senyalitzada amb unes fletxes pintades a les roques de color roig, 150 metres de forta pujada i ja serem a l’entrada de l’estret barranc de L’Escurripènia.

Sols queda fer el recorregut pel barranc sortejant els grans blocs de roca calcària existents, ajudant-nos en moltes ocasions amb les mans, fent això si, menudes trepes i destrepes fins arribar a la part alta del barranc on trobarem la sortida del mateix en primer lloc direcció cap al Nord i girant al poc  cap a l’Est, mitjançant el sender que en durà de nou fins l’últim  l’encreuat que agafàrem en la pujada.    (de l’eixida barranc fins últim encreuament 250 metres.).

 

 


GALERIA DE FOTOS .


Esquena de la Querola



Mas de la Querola


Barranc de la Querola


































 



















Morro de Serrella

Morro de Serrella
Morro de Serrella

Bernia

Bernia
Serra del Bernia

Cova de les Tres Creus

Cova de les Tres Creus

Barranc de Malafí

Barranc dels Tarongers

Carricola

Cava Arquejada o Gran

Cava Arquejada o Gran
Cava Gran o Arquejada d'Agres

Font Roja

Font Roja

Retall de Prensa

Retall de Prensa
Guillem, Nuria i Lluis

Senders d'interés botànic i cultural de l'Alcoià i el Comtat

Senders d'interés botànic i cultural de l'Alcoià i el Comtat
aquest es el nou llibre

Olivera

Olivera
Una bona olivera